Dormir amb la boca oberta és molt més habitual del que pensem, tant en infants com en adults. Sovint es veu com una simple mania, però en realitat és un signe que la respiració no està funcionant com hauria. No només pot afectar la salut bucodental, la qualitat del son i el desenvolupament de la cara en els més petits, sinó que també pot empitjorar l’asma, les al·lèrgies i la rinitis. Quan la respiració nasal falla, la mucosa s’irrita, els símptomes es cronifiquen i costa molt més controlar la inflamació. La bona notícia és que es pot millorar.
Causes
Les causes de la respiració oral nocturna són variades.
- Obstrucció nasal: pot aparèixer per mocs acumulats, rinitis al·lèrgica, infeccions repetides o inflamació crònica dels cornets. També una desviació del septe pot dificultar el pas de l’aire d’un costat del nas i obligar a obrir la boca per compensar.
- Llengua baixa o anquiloglosia: quan el fre lingual és massa curt o rígid, la llengua no pot quedar ben col·locada al paladar. Això fa que la boca quedi més oberta i l’aire passi per la via més fàcil: la boca.
- Paladar estret: és una alteració de la forma del maxil·lar superior que redueix l’espai disponible per als conductes nasals. L’aire té menys lloc per circular i la respiració pel nas es fa més costosa, sobretot de nit.
- Hiperventilació diürna: algunes persones respiren massa ràpid o massa profund durant el dia. El cervell s’acostuma a aquest patró i també a la nit “demana” més aire del que cal, afavorint que la boca s’obri i s’alterin els gasos de la sang, especialment el diòxid de carboni.
Conseqüències
Dormir amb la boca oberta té conseqüències més enllà de la sequedat de boca al despertar. Pot augmentar el risc de càries i problemes de genives, fragmentar el son i provocar més fatiga durant el dia.
També augmenta la probabilitat de roncar i, en casos més greus, d’apnees del son. Dormir amb la boca oberta és el camí fàcil per començar a roncar i, a la llarga, no només pot molestar a qui dorm al teu costat, sinó que pot acabar afectant la teva vida social, fent-te perdre excursions o nits de descans compartit.
El més important és entendre que els roncs són sovint l’avantsala de possibles apnees del son. Quan la boca està oberta, la mandíbula i la llengua tendeixen a caure cap enrere i la via aèria s’estreny. Això facilita que, en alguns moments de la nit, aquesta via es tanqui del tot i l’aire no pugui passar. Aquestes pauses respiratòries obliguen el cervell a despertar-se uns segons per tornar a obrir el pas de l’aire. El resultat és un son fragmentat i menys reparador, més cansament durant el dia i un major risc per a la salut cardiovascular a llarg termini.
En infants, mantenir la boca oberta durant el son pot afectar el creixement de la cara i la mossegada, generant problemes ortodòntics. Si ho comencem a treballar aviat, sense esperar que s’hagin canviat totes les dents, podem prevenir moltes complicacions futures.
Com ho treballem a l’Inspira’t
Quan identifiquem que hi ha una ventilació massa ràpida o profunda durant el dia, fem servir el mètode Buteyko per normalitzar el patró respiratori. És important que, si es busca una fisioterapeuta respiratòria, tingui formació en aquest mètode, ja que és una peça clau per millorar el control de la respiració.
També revisem la higiene nasal, recomanem rentats personalitzats i fem entrenament de la musculatura inspiratòria quan cal.
El nostre abordatge és global i sovint hi intervenen altres professionals:
- Logopeda miofuncional, per reentrenar la llengua i aconseguir que es col·loqui en contacte amb el paladar.
- Odontòloga amb visió holística, per valorar el creixement craniofacial i decidir si calen expansions o altres tractaments.
- Otorrinolaringòleg, per veure com és el pas de l’aire per les vies respiratòries i descartar obstacles estructurals.
- Pneumòleg, per avaluar la qualitat del son i comprovar si hi ha apnees.
El treball en equip és fonamental: cada professional aporta una peça del trencaclosques per recuperar la respiració nasal.
Un exemple real
A casa també ho hem viscut. La meva parella roncava molt i es despertava diverses vegades cada nit per beure aigua. Des que ha introduït canvis en el seu dia a dia —millorant la respiració nasal, aplicant Buteyko i ajustant rutines— ja no necessita tenir la cantimplora a la tauleta i dorm molt més seguit. Els roncs han millorat i el descans és de molta més qualitat.
Quan consultar
Si et despertes cada dia amb la boca seca, tens roncs intensos o cansament persistent, val la pena buscar ajuda.
En infants, la respiració oral crònica o la presència de mocs freqüents també són motius per fer una valoració precoç.
Missatge final
Dormir amb la boca oberta no és inevitable. Millorar la respiració de dia pot canviar completament com respires de nit.
📩 Vols que valorem el teu cas? A l’Inspira’t t’acompanyem per identificar la causa i crear un pla personalitzat perquè recuperis una respiració nasal saludable i un descans reparador.
