Quan una família arriba a l’Inspira’t, sovint té la il·lusió que la visita sigui amena i agradable. I ho entenem: treballem amb infants, i a ningú li agrada que la sessió es visqui malament i amb plors.
Per això, a l’Inspira’t tenim miralls i saltadors, que ens ajuden a fer més dinàmica la sessió. Però el recurs més important continua sent la manera com intentem connectar amb cada infant. Expliquem el que farem, ens adaptem a la seva edat i, sempre que podem, li demanem la col·laboració. Quan l’infant confia en nosaltres i, a més a més, col·labora, la sessió flueix i el treball és molt més ric.
Per intentar fer més amenes les sessions de fisioteràpia respiratòria, molts fisioterapeutes utilitzen recursos lúdics per fer respirar els infants: apagar espelmes, inflar globus, fer bombolles bufant amb una canyeta dins d’un got d’aigua, moure boles de cotó bufant-les sobre la taula o fins i tot bufar molinets de vent. Són maneres de convertir l’exercici respiratori en un joc.
A l’Inspira’t, però, l’ús dels jocs de bufar és anecdòtic.
Bufar no fa sortir els mocs del pit
Pot sonar estrany, però bufar fort per la boca no és el que ens ajuda a treure mocs dels pulmons. Per mobilitzar-los, necessitem respiracions lentes i controlades que facin pujar les secrecions a poc a poc cap a vies més altes. Només quan ja hi són, té sentit afegir-hi una espiració més activa, com les TEF (tècniques d’expiració forçada) o la tos.
Si forcem massa la sortida d’aire quan el moc encara no és on toca, cansem a l’infant per a no res i fins i tot podem tenir efectes negatius. Per això la feina està en treballar com l’aire entra i com surt, amb control, portant i traient l’aire cap i des d’on és més interessant. És aquí on té sentit que auscultem a cada sessió, i també que ensenyem a la família a identificar els bons sons que ens permeten netejar bé els pulmons, diferenciant-los dels sons que indiquen tancament o poca eficàcia.
Plor, riure i col·laboració
Si bé és cert que no ens agrada veure plorar els infants (ni a nosaltres, ni a ells, ni a les famílies), també sabem que, en moments de poca col·laboració, el plor pot ser un aliat: ens permet arribar a uns volums i fluxos que serien impossibles si no hi posen de la seva part.
Cada vegada més, però, quan ja tenim el vincle creat, preferim recórrer al riure. El riure ens dona també uns fluxos i volums molt interessants, amb la diferència que converteix la sessió en un moment agradable.
Els dispositius que sí que fem servir
Quan acompanyem amb objectes per inspirar o bufar, no són jocs, sinó utensilis amb un objectiu terapèutic clar:
- dispositius de feedback volumètrics, per veure com s’omplen els pulmons,
- dispositius de resistència inspiratòria, per millorar l’ompliment,
- i, sobretot, els que posen resistència a l’expiració i alhora vibren, perquè activen els cilis, les “escombretes” naturals que ajuden a netejar els pulmons.
I quan els mocs són al nas…
Per treure mocs del nas és on més necessari pot ser tenir una bona espiració forçada, sobretot si ens volem mocar de manera efectiva. Tot i així, fisiològicament, sovint és més interessant inspirar fort, “rascant la gola”, i empassar-nos els mocs.
Per tant, sí, pot ser important tenir força respiratòria per netejar bé el nas. Però de vegades, per molta força que fem, tampoc aconseguim resoldre el problema i fins i tot podem acabar amb molèsties a les orelles. Per això, molt sovint, preferim les tècniques en què introduïm una petita o gran quantitat d’aigua salada per permetre una higiene nasal eficaç i reduint al màxim els riscos.
Fer-ho amè, però amb sentit
A l’Inspira’t no renunciem a fer les sessions properes, jugades i agradables. Però cada recurs que fem servir té un propòsit terapèutic. Els jocs de bufar poden tenir sentit en altres contextos, però no són la base de la nostra feina.
De fet, són més propis de la logopèdia, on tenen un paper clau per treballar la motricitat orofacial, la veu i la coordinació respiració-deglució. I no és estrany que a l’Inspira’t, de vegades, identifiquem dificultats en aquest àmbit i recomanem un tractament logopèdic complementari.
Per a nosaltres és essencial que cada cosa que fem a la sessió sigui útil i es pugui reproduir a casa, perquè la família tingui eines reals per aconseguir l’objectiu: respirar amb més felicitat 💚.
Anna Ferran Roig – Experta en fisioteràpia cardiorespiratòria
