A l’Inspira’t ens trobem sovint amb infants i adults que presenten problemes de respiració oral. Un dels factors que pot estar influint en aquesta dificultat és la presència d’un fre lingual curt, una condició coneguda com a anquiloglòsia. Per aquest motiu, estem ampliant la nostra formació en aquest àmbit per tal d’oferir un millor acompanyament a les persones que pateixen aquesta condició.
Què és l’anquiloglòsia i com afecta la respiració?
L’anquiloglòsia es produeix quan el fre lingual, el teixit que connecta la llengua amb el terra de la boca, és més curt o més fibròs del que hauria de ser. Això limita la mobilitat de la llengua i pot afectar aspectes clau com l’alimentació, la fonació i, sobretot, la respiració.
Quan la llengua no es pot posicionar correctament al paladar, es dificulta la respiració nasal i es promou una respiració oral crònica. Aquesta manera de respirar pot provocar sequedat de boca, mala qualitat del son, problemes posturals i fins i tot alteracions en el desenvolupament craniofacial en infants.
Per què ens estem formant en aquest àmbit?
Cada vegada més estudis i professionals de la salut reconeixen la relació entre l’anquiloglòsia i les alteracions en la respiració. A l’Inspira’t volem estar al dia de les millors estratègies per ajudar els nostres inspipacients a millorar la seva funció respiratòria, i per això estem aprofundint en la detecció i el maneig del fre lingual curt.
Així podrem identificar millor els casos en què l’anquiloglòsia pot estar afectant la respiració i treballar conjuntament amb altres professionals, com logopedes i odontopediatres, per trobar les solucions més adequades per a cada cas.
A més, estudis antropològics han descobert que les poblacions indígenes nord-americanes tenien dentadures i arcs dentals més ben formats que els seus contemporanis europeus. Això s’ha relacionat amb una dieta molt més dura que requeria una masticació intensa, cosa que afavoria un millor desenvolupament craniofacial. També s’ha observat que les mares d’aquestes cultures mantenien la boca dels seus nadons tancada durant el son, ja que creien que, si no ho feien, se’ls podia escapar l’ànima. Aquesta pràctica, tot i tenir un origen cultural, hauria ajudat a fomentar la respiració nasal i un creixement harmònic de l’estructura oral.
Com pot ajudar la fisioteràpia respiratòria en aquests casos?
Des de la fisioteràpia respiratòria, el que més fem és vigilar que el moc no estigui afavorint la respiració oral, amb rentats de nas optimitzats per a cada circumstància i persona. També treballem la postura, però de manera més secundària. Quan col·laborem amb altres professionals com logopedes, otorrinos, pediatres i odontòlegs i veiem que persisteix la respiració oral tot i haver eliminat els factors que la podrien afavorir, treballem amb el mètode Buteyko per abordar la part més química de la respiració oral, lligada a la hiperventilació.
A mesura que avancem en la nostra formació en aquest camp, compartirem més informació sobre com podem ajudar les persones amb anquiloglòsia i respiració oral. Si creus que aquest pot ser el teu cas o el del teu fill/a, no dubtis a consultar-nos. Respirar bé és viure millor! 🌿
