Com unes tècniques poc conegudes poden complementar el tractament de les malalties pulmonars
La fisioteràpia respiratòria està especialitzada en l’aparell respiratori. Pot aportar solucions tan a infants com a persones adultes que pateixen malalties respiratòries freqüents com l’asma, la bronquitis i la MPOC. Us expliquem com us poden ajudar les seves tècniques.
Malalties en què la Fisioteràpia Respiratòria pot ajudar
La fisioteràpia respiratòria pot ajudar en les rinitis, els refredats, les bronquitis, les bronquiolitis, la MPOC, les bronquièctasis i moltes malalties respiratòries més… Totes, en realitat. Fins i tot podem ajudar en el maneig de l’asma, una malaltia que es considerava una malaltia no fisioterapeutitzable, però que en estudis recents s’ha demostrat que ens equivocàvem.
La fisioteràpia respiratòria també ajuda en la rehabilitació de malalties cardíaques, sobretot en aquelles malalties cardíaques que requereixen d’una intervenció quirúrgica, integrant-se en els programes de rehabilitació cardíaca, a més a més de l’educació terapèutica i l’activitat física terapèutica.
| Què fa la fisioteràpia respiratòria?– Treu moc excessiu de nas i pulmons- Millora la mecànica respiratòria- Ajuda en la gestió i la tria de l’activitat física terapèutica
– Participa en l’educació terapèutica (neteges nasals, medicació inhalada…) |
Fisioteràpia Respiratòria en adults
En el cas dels adults, la varietat de malalties és més important que en els infants. D’aquí la importància de treballar correctament tots els passos a seguir per assegurar resultats òptims:
- Treballar la millora de la higiene nasal.
- Auscultar per detectar secrecions bronquials i decidir si fa falta ajudar a treure secrecions bronquials i/o posar una mascareta d’aigua de mar isotònica per ajudar a bellugar els mocs més fàcilment.
- Mirar com es mou el cos durant la respiració i valorar la possibilitat d’introduir exercicis per millorar aquest moviment.
- Parlar d’activitat física i de com millorar-la. Es poden proposar grups de gimnàstica respiratòria.
- En cas de patir asma, ansietat i/o apnees del son, es valora introduir exercicis del mètode Buteyko.
- Comprovar que la presa de teràpies inhalades es realitzi de manera correcta.Fisioteràpia Respiratòria en PediatriaEn la fisioteràpia respiratòria en pediatria, el que tractem, sobretot, és la presència de moc. Refredats, bronquitis agudes o de repetició, pneumònies: són problemes respiratoris molt comuns pel que fa a pediatria i on la fisioteràpia respiratòria té un paper complementari a la medicació, a la vegada que insubstituïble.Actualment, però, també s’està començant a treballar l’asma d’infants de més de tres anys abans de l’arribada de les crisis, mitjançant el mètode Buteyko (una tècnica de respiració que ajuda a la medicació a disminuir la inflamació bronquial i es seves conseqüències).
Segons l’edat, la fisioteràpia respiratòria presenta algunes especificitats:
- 0-3 anys: les tècniques són completament passives, ja que no ens poden ajudar, i tenen en compte la poca maduració pulmonar i física dels nadons.
- Entre 3 i 6 anys, podem començar a demanar la participació dels infants d’una manera activa, i encara més a partir de 6 anys, quan la maduració pulmonar ja fa aparèixer la ventilació colateral i fa que el drenatge bronquial sigui més efectiu en totes les zones.
- A partir dels 12 anys, la fisioteràpia respiratòria que es realitza és ja com la faríem en els adults, ja que ja es considera que la maduració pulmonar s’ha fet completament.
Una bona sessió de fisioteràpia respiratòria, i sobretot en pediatria, ha de constar de les següents parts:
- Anamnesis
- Auscultació
- Higiene nasal
- Nebulització d’aigua de mar isotònica o sèrum fisiològic
- Drenatge bronquial
Anamnesis:
Abans de començar la sessió, fisioterapeuta i família s’han de poder asseure i parlar de la raó de la visita, de la medicació que s’estigui prenent l’infant així com tenir temps perquè el o la fisioterapeuta valori el tipus de respiració i tot allò que pugui ajudar en el desenvolupament de la sessió
L’auscultació:
Ens permet localitzar quina part anatòmica del pulmó té el problema, a la vegada que ens indica si el problema és profund, de nivells mitjos o superficial.
La Higiene nasal:
és fonamental per a una bona respiració. Un nas net ens ajudarà a millorar el drenatge de secrecions de parts del cos més profundes.
La nebulització:
Ens ajuda a preparar les secrecions perquè sigui més fàcil mobilitzar-les, encara que no hi posem medicació.
Drenatge bronquial:
Indispensable per a evacuar les secrecions bronquials de manera ràpida i eficaç. Adequant les tècniques al tipus de secrecions i a la zona on es troben. Actualment es desaconsella totalment el clapping i altres tècniques malanomenades “clàssiques”. Es recomana treballar amb tècniques que s’anomenen d’expiració lenta, com el Drenatge Autogen i l’ElPr (i els eu homòleg per adults ELTGOL), que fan moure les secrecions evitant broncoespasmes i altres efectes secundaris no desitjats.
Anna Ferran Roig
Fisioterapeuta especialista en l’aparell respiratori.
Col·legiada 4646
Centre Inspira’t Fisioteràpia (Alcover), Professora associada a la URV i a EUSES Terres de l’Ebre
Article publicat al número 89 de la revista “Fer salut” de l’EAP Alt Camp Oest (CAP Alcover)
