Avui et vinc a parlar d’una cosa que quan en parlo a les persones que venen a l’Inspira’t els acostuma a fer impressió i fins i tot por; et vinc a parlar de com i quan tapem la boca amb esparadrap a les persones inspirils que ens visiten.
M’ha impressionat la quantitat de persones que han acabat veient el reel que vaig publicar ahir sobre aquest tema a xarxes socials. També m’ha sorprès la quantitat de comentaris que ha rebut la publicació. L’han comentat gent amb opinions ben diverses: gent que no coneixien la tècnica i ho vol provar, persones que ja ho han provat i que n’expliquen els seus bons resultats i també persones preocupades pel fet de que proposi una cosa per xarxes que consideren potencialment perillosa.
Quan ho proposem?
No ho proposem a tothom! No és com rentar-se les mans o posar-se la mascareta a l’entrada! Tapar-se la boca amb esparadrap no és la solució a tots els problemes. Ho proposem només a les persones que són respiradores orals o que hiperventilen. I no a totes, ni d’entrada, com a solució miracle, sinó que forma part de l’arsenal terapèutic al que podem recórrer, després de valorar la persona que ens visita. Tampoc ho recomanem a qualsevol edat. Normalment ho recomanem a partir dels 5 anys o a partir del moment en què ho haguem pogut parlar i ens adonem de que qui ha de portar l’esparadrap ens entén bé el perquè li posem. També ens hem d’assegurar que és capaç de treure-se’l ell o ella sola. Tot sovint tenim tendència de parlar d’edats a l’hora de fer una o una altra cosa, i no sempre és adient, ja que cada persona es desenvolupa a un ritme diferents. Pot ser que l’edat d’algú ens pugui fer de guia a l’hora d’introduir una tècnica o pot ser que ens faci errar en la proposta si resulta que la persona no té un procés de creixement normatiu.
Precaucions:
Si som capaços de respirar un minut pel nas seguit sense problemes, tapar la boca per dormir no hauria de ser un problema perquè el que és normal i desitjable, justament, és respirar sempre pel nas.
Ara bé, si sospitem que podem tenir algun problema a gola, nas, carnots, amígdales, llengua… pot ser interessant que no provem la tècnica sense que ens hagi vist un professional que ens pugui valorar. Durant les visites acostumem a abordant diferents temes i anem veient si és interessant o indispensable que us deriven a d’altres professionals que puguin tenir relació amb la respiració oral. Les disciplines que poden estar implicades poden ser:
Pneumologia: per a valorar apnees del son
Otorrinolaringologia: per valorar hipertròfia de cornets, d’adenoides, desviacions de tabic…
Logopèdia: per a treballar la funcionalitat de la llengua i la força dels llavis que permetin un bon segellament
Fisioteràpia: per valorar obstrucció nasal per excés de moc i treballar una possible hiperventilació amb exercicis ventilatoris
Odontologia: per valorar amplada de paladar per saber si la llengua té prou lloc
Experts en anquiloglòsia: per valorar frenet curt
Per què ens plantegem tapar la boca amb esparadrap?
Si descartem una qüestió anatòmica que ens impediria respirar pel nas però tot i que podríem respirar pel nas no ho fem, acostuma a ser una qüestió de “costum” i/o una qüestió química de tendència a l’hiperventilació, de respirar massa. I normalment, per poder mantenir aquesta hiperventilació, encara que la persona podria respirar pel nas, li és més fàcil fer-ho per la boca.
I respirar per la boca comporta problemes, com poc espai al paladar, disfuncionalitat de la llengua, inflamació d’estructures de l’aparell respiratori…. si, si t’hi fixes, comporta problemes dels quals s’ocupen les disciplines que apuntava més amunt…. així que de vegades, ens trobem davant d’un problema d’aquells circulars, en el que sembla que un peix es mossegui la cua, i ja no sabem si el problema d’inici és realment d’inici o la conseqüència. I per això, de vegades, el dormir amb la boca tapada pot ajudar-nos a revertir el cercle viciós.
Les persones que tenen tendència a respirar per la boca també ho fan per la nit. Durant el dia podem parar-hi atenció i anar-ho treballant per tal de mantenir els llavis segellats, però durant la nit la cosa es complica, perquè deixem de poder decidir coses, a l’estar dormint. Si estem treballant la respiració nasal durant el dia i durant el son tornem a respirar per la boca, perdem part dels beneficis que hem obtingut durant el dia. Altres coses que passen si respirem per la boca al dormir poden ser que la llengua deixar d’estar en contacte amb el paladar (que és on hauria de ser sempre), podem roncar o fer apnees del son més fàcilment, se’ns asseca la gola, el nas ens deixa de filtrar l’aire i poden augmentar tots els efectes negatius de l’hiperventilació.
Com?
Cada persona és un món i la millor manera d’introduir una tècnica o un exercici és sempre havent avaluat bé i coneixent bé la persona i els seus punts forts i els seus punts febles. Tot i així, si que et podem dir que la manera en la que acostumem a incorporar el mouth taping a l’Inspira’t és de manera progressiva i assegurant-nos de que és una opció segura (de tota manera, dues de les maneres de tapar la boca del reel que et vam mostrar permeten respirar per la boca, si la persona nota que li fa falta).
Primer recomanem tapar-se la boca a estones a casa, mentre es fan coses rutinàries i sense esforç. També recomanem molt tapar-se la boca mentre es posen en pràctica exercicis de Buteyko (si encara no saps què és pots anar a buscar un article de fa un temps en aquest mateix blog on en parlem). I quan ja s’ha perdut una mica la por o el respecte a tapar-se la boca, llavors algun dia està bé posar-se a llegir al llit amb l’esparadrap a la boca i com qui no vol la cosa, una nit, no es retira i es dorm amb ell posat.
Si ens vols deixar un missatget ens farà il·lusió llegir-te!
Salut!
Anna Ferran Roig
P.D. si no saps de quin reel t’estic parlant pots anar al compte @inspiratfisio d’instagram, facebook o tik tok i descobrir-lo.
